Què i com mengem els catalans?
1.- Menys temps per menjar
L’informe, Alimentació i societat a l’Espanya del segle XXI, fet per la Fundació MAPFRE estableix que, de mitjana, els espanyols destinen de 15 a 18 minuts a l’esmorzar, 34-41 minuts al menjar i 29-33 minuts a sopar. A Catalunya i Galícia s’utilitza menys temps que en els altres comunitats.
2.- L’Auge del «menjar fàcil»
Segons dades del Ministeri d’Agricultura, el consum dels plats preparats ha crescut prop d’un 30% en els últims 10 anys a Catalunya. Ha pujat, gairebé un 11%, la demanda de conserves de peix i marisc. La pastisseria es beneficia també del canvi d’hàbits: augmenta gairebé un 11% el seu consum.
3.- El declivi dels aliments bàsics
D’acord amb les dades del Ministeri d’Agricultura, el consum de llet sencera a Catalunya ha caigut en picat en els últims 10 anys. Els catalans també mengen menys ous, arròs, pa, sucre i llegums. I la carn d’oví i de boví retrocedeixen (si bé és cert que la de porc i pollastre agafen embranzida). Conclusió: viandes tradicionalment bàsiques han deixat de ser-ho tant.
4.- Els aliments ecològics es consoliden
Més xifres: un 84,3% dels catalans valoren que els aliments siguin de temporada, un 65,1% dels que siguin produïts a prop i un 62,9% que va tinguin pocs colorants i conservants. Així mateix, el percentatge que afirma que coneix els aliments ecològics ha augmentat respecte a l’2012: passa del 93,5% al 97,1%. Amb tot, els productes ecològics assaboreixen la mel de l’èxit: un 37,4% dels adults catalans declaren que mengen menys un cop al mes.
5.- Tornem a sortir a menjar fora de casa
L’última Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE reflectia que el 2015 cada català va gastar 1.780 euros (14,6% de les seves despeses) en aliments i 1.071 euros (gairebé el 9%) en hotels i restaurants. Això confirma que, després del sotrac de la crisi, tornem a sortir a menjar fora de casa: fa dos anys la despesa d’un català en hotels i restaurants era més baixa, del 7,7%.
6.- Com menjàvem fa 100 anys?
Tal com explica Jaume Fàbrega, professor de gastronomia i vins de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor del llibre La cuina modernista (Viena Edicions), fa 100 anys l’alimentació dels catalans era, per força, el que avui en diríem de km 0. «És a dir, de mercats de proximitat i de compra directa als agricultors», aclareix. No obstant això, Fàbrega subratlla que havia notables diferències pel que menjava depenent de l’estrat socioeconòmic. «Les discrepàncies en la dieta segons la classe a la qual pertanyia eren molt més marcades en 1916 que ara. Eren temps en què els senyors anaven amb barret, els obrers amb gorra, i molts agricultors encara amb barretina. També hi havia disparitats entre obrers baixos o de la menestralia, baixa i alta burgesia … «Fàbrega relata que els obrers més pobres es limitaven a menjar llegums i escudelles gairebé només amb cansalada, arengades i bacallà -que era un aliment molt barat-. «Alguns d’aquests aliments es compraven a les bacallans. I, curiosament, s’havien introduït els brous concentrats, inventats pels suïssos per alimentar la classe obrera». Els grans burgesos de principis de segle, en canvi, compraven en establiments luxosos. «Per exemple, a la botiga Martigonole. Allà podien adquirir els més preuats aliments de l’alta gastronomia francesa: foie gras, xampany …», puntualitza Fàbrega. L’expert també assenyala que l’alta burgesia solia enviar les criades a estudiar cuina a l’Institut Bonnemaison, on un cuiner suís, Rondissoni, els ensenyava alta cuina internacional i també catalana, com la sopa de carn d’olla de Nadal o els canelons. Aquest plat s’havia originat a Chez Justin, un dels caríssims restaurants on anaven els burgesos. «Els obrers menjaven a les fondes de sisos, on es feia cuina tradicional catalana amb productes barats», conclou